Ovidi
Montllor

Alcoi, 1942 –––––––––––––– Barcelona, 1995

L'Ovidi va ser un actor i cantautor valencià, amb una extensa trajectòria professional, que comptà amb 12 àlbums editats i amb la participació en mig centenar de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.

Fill d'una família de classe obrera de l'Alcoi de postguerra, era el més gran de tres germans. De caràcter malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia complert 12 anys quan va haver de deixar l'escola per les necessitats econòmiques familiars. Es va haver d'espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents com mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable. Per combatre les desigualtats que havia observat, quan es traslladà a Barcelona el 1959 s'integrà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i després al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).

Jo sóc fill de família molt humil.
Tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren: vermella.

Escoltar "La samarreta"

Alcoi

L’Ovidi va néixer a Alcoi l’any 1942.

Allí fou on començà a desenvolupar la seva faceta més artística, fent petites representacions amb amics i familiars, i en una petita companyia del poble.

També fou a Alcoi on, gràcies a les influències del seu pare, va aflorar per primer cop el seu sentiment de classe.

Ovidi sempre portà Alcoi al seu cor i així ho deixà plasmat en les seues cançons, especialment en “El meu poble, Alcoi” i “Vacances”.

Barcelona

L’Ovidi es va traslladar a Barcelona l'any 1959.

Inicià la seva carrera artística en el món del teatre el 1965, el 1967 aprengué a tocar la guitarra de forma autodidacta i el 1968 començà a cantar professionalment.

A Barcelona també fou on l'Ovidi desenvolupà tota la seva carrera i on visqué fins la seva mort l'any 1995.

Situa el cursor sobre el mapa per veure el viatge de l'Ovidi

Barcelona

Alcoi

Jo sóc l'artista, el cantant, el pallasso.

Escoltar "Autocrítica i crítica"

El cantant

––––––––––––––––––––––––––– Músic i poeta

Inicià la seva carrera artística en el món del teatre el 1965, el 1967 aprengué a tocar la guitarra de forma autodidacta i el 1968 començà a cantar professionalment i enregistrà el seu primer disc, La fera ferotge, una crítica a l'obsessió del franquisme per l'ordre, la lluita desigual de l'antifranquisme, i la passivitat de les classes mitjanes. Aquest disc el vinculà amb la Nova cançó i inicià diversos concerts amb Toti Soler.

A partir del 1968, començà a interpretar poemes musicals d'autors com Vicent Andrés Estellés, Joan Salvat-Papasseit, Salvador Espriu, Pere Quart, Josep Maria de Segarra, entre d'altres. Açò, més tard, el relacionaria amb la Nova Cançó, un moviment artístic musical que va nàixer durant el franquisme i que pretenia impulsar la llengua catalana mitjançant un llenguatge reivindicatiu. La divulgació de l'obra de poetes catalans va ser una de les constants de la seva vida, i juntament amb Raimon, Francesc Pi de la Serra i Lluís Llach, les seves cançons van ser referents de l'antifranquisme fora de l'àmbit catalanoparlant.

La fera ferotge

1968

Discogràfica
Discophon-Discmedi

Gola seca

1969

Discogràfica
Discophon

Sol d'estiu

1971

Discogràfica
Discophon

Un entre tants...

1972

Discogràfica
Discophon

Crònica d'un temps

1973

Discogràfica
Discophon STER-40

A Alcoi

1974

Discogràfica
Edigsa

Salvat Papasseit

1975

Discogràfica
Edigsa

A l'Olympia

1975

Discogràfica
Edigsa

De manars i garrotades

1977

Discogràfica
Edigsa

Bon vent... i barca nova!

1978

Discogràfica
BMG-Ariola

Coral romput

1979

Discogràfica
BMG-Ariola

4-02-42

1980

Discogràfica
BMG-Ariola

L'actor

–––––––––––––– Un artista polifacètic

El 1974, la seua carrera com a cantant i actor de teatre va fer un gir cap al cinema gràcies a la proposta de Francesc Betriu per participar en el film Furia española. I un any després participà a Furtivos, dirigida per José Luis Borau, una pel·lícula que va haver de lluitar contra la censura i que aconseguí un gran èxit entre el públic i la crítica, que hi mostrà una opinió favorable. En pocs anys, amb la participació en La ciutat cremada, L'obscura història de la cosina Montse, Soldados, Companys, procés a Catalunya, La veritat sobre el cas Savolta, La Sabina, La campanada i El nido es va convertir en un dels actors fonamentals de la Transició, representant habitualment el paper de personatges complexes i traumàtics.

Després de l'èxit d'aquestes pel·lícules, el futur d'aquest actor novell semblava esperançador, però les seues següents interpretacions no gaudiren del mateix èxit. D'ací que la seua carrera com a actor de cinema semble no haver rebut el reconeixement que mereixia després de la seua brillant aparició sobtada en la pantalla gran. Els últims deu anys de la seva vida s'apartà del panorama musical per a centrar-se en el teatre, la televisió i el cinema.

L'amic

––––––––––––––––––––––––––– Un entre tants

Ovidi Montllor, com a membre del panorama artístic i cultural dels finals del franquisme i la transició va cultivar una gran amistat amb alguns dels noms més destacats de l'escena musical, cultural i intel·lectual del moment.

Una de les amistats que més l'influeren i més determinaren la seva carrera musical i artística fou el poeta valencià Vicent Andrés Estellés. D'ell són alguns dels poemes que va musicar, i dels seus llibres surten algunes de les cançons que més èxit tingueren.

Vicent Andrés
Estellés

Un dels més importants poetes valencians del segle XX i dels més reconeguts en valencià, la seua llengua. Considerat el principal renovador de la poesia catalana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March.

Montserrat
Roig

Fou una escriptora en català de novel·les, contes, reportatges i articles periodístics. Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents.

Quico
Pi de la Serra

És un guitarrista i cantautor català, considerat un dels representants històrics de la Nova Cançó.

Toti
Soler

És guitarrista, compositor i cantant català. És considerat una figura destacada de la música contemporània a Catalunya i del panorama de la Nova Cançó.

Ens parlava de l'amor
com la cosa més bonica i preciosa.
Sense pecats.

Escoltar "Homenatge a Teresa"

El comiat

––––––––––––––––––––––––––– Músic i poeta

Fou un actor i cantautor de la Nova Cançó valencià, amb una extensa trajectòria professional, que comptà amb 12 àlbums editats i amb la participació en mig centenar de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.

Fill d'una família de classe obrera de l'Alcoi de postguerra, era el més gran de tres germans. De caràcter malaltís, aprofitava per a llegir les obres que el seu oncle li havia deixat en exiliar-se. Encara no havia complert 12 anys quan va haver de deixar l'escola per les necessitats econòmiques familiars. S'hagué d'espavilar en el món laboral treballant en 36 oficis diferents com mecànic, adroguer, venedor ambulant, obrer tèxtil, cambrer, pastor, picapedrer, reporter o comptable. Per combatre les desigualtats que havia observat, quan es traslladà a Barcelona el 1959 s'integrà al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i després al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).

Però llavors, no em moriré.
Faré vacances.

Escoltar "Les meues vacances"